El còlic del lactant

Són les set de la tarda. El nostre preciós nadó, que fins ara era la cosa més bonica, tranquil·la i feliç del món, comença a bramar com si l'estiguessin matant. El poses al pit i no el vol. Crida desesperat, es recargola, arronsa les cames com si tingués foc a dintre. Què tindrà? Res el calma. Alguna cosa li fa mal. Sembla que és la panxa. L'agafes del bressolet i sembla que calla, volia braços, es clar. Però al cap d'un moment això ja no és prou i torna a plorar.
Passejos a munt i avall, cançonetes, ensenyar-li el mirall, fer-li "cares" per tal que rigui....ara el pare, ara la mare, ara la iaia si hi és a casa......et falta preguntar al veí si pot provar a veure si així aconseguim que es tranquil·litzi la criatureta.
I això passa cada nit i dura fins la matinada.
Com a bons pares primerencs el primer que fem es consultar a algú entès en la matèria, la mare, una amiga, el pediatra.... Les preguntes sempre solen ser les mateixes. Li passa només a les tardes-nits? Menja bé? Què fa caques? Te pets? I llavors arriba el diagnòstic i curiosament sempre és el mateix : té el Còlic del Lactant.

Bé. Ja tenim diagnòstic. I per el mateix preu ens donen també la solució. N'hi ha per tots els gustos, des de la socorrida camamilla, als anissos, passant per massatges a la panxa, reflexologia als peus, homeopatia i, si vas al pediatra, directament medicaments diversos per tractar el mal de panxa del teu fillet.

Què són els còlics del lactant?

Primer de tot hem de dir que la paraula "còlic" no és gaire encertada, ja que un còlic, nefrític, per exemple, pot passar en qualsevol moment del dia o de la nit, normalment en una cavitat del cos. El que afecta als nadons es presenta sempre a última hora de la tarda-vespre.
El còlic de lactant sol aparèixer cap a la tercera setmana de vida del nadó i dura aproximadament fins els tres mesos. No tots els nens en pateixen ni tampoc de la mateixa intensitat. En tenen tant nens de biberó com els que prenen pit.
Es caracteritza per un dolor abdominal que dura com a mínim unes 3 hores, amb una freqüencia mínima de 3 dies a la setmana i que persisteix durant unes 3 setmanes abans dels 3 mesos d'edat. Són crisis inexplicables d'irritabilitat i/o plors en nens aparentment sans i sense cap altre patologia.
Ara bé, no tots els plors ni mals de panxa son còlic del lactant. En ocasions el que hi ha és un problema de reflux i hauria de ser valorat per un pediatra el més aviat possible. És cert que molts nens tenen regurgitacions, però si és de continu, encara que de manera lleu, pot portar una sensació de cremor en el seu fràgil esòfag i d'altres molèsties.
Una altre de les possibles causes del plor incessant dels nens petits és degut a una intolerància a la proteïna de la llet de vaca. Sí, sí heu llegit bé, a la llet de vaca i no penseu que com que doneu lactància materna exclusiva això està descartat. És possible que tingui intolerància a les proteïnes de la llet de vaca que passen a través de la vostre llet. En aquest cas la mare ha de retirar COMPLETAMENT la llet de vaca de la seva dieta. I vigileu! Que la llet la fan servir en moltíssims aliments que no tenen res a veure amb els làctics, com els embotits.
S'ha de vigilar també altres intoleràncies, per exemple a l'ou, el gluten.....i veure si esbrinem a què és intolerant el nostre fill.
I si ja ho hem fet tot i no demostra cap millora?
Doncs ens queda un altre motiu, normalment el més habitual. La suma de la seva immaduresa gastrointestinal amb l'estrès.
Tenen estrès els nadons?
La resposta curta és sí. La llarga ens portarà una mica més de temps d'explicar.

Encara que ens ho sembli, els nadons humans no neixen preparats per la vida fora de l'úter matern. Són nadons altricials, és a dir, que necessiten les cures i atencions d'altres per sobreviure.
Necessiten escalfor, alimentació, amor....totes aquestes atencions els hi son vitals per viure i sobreviure, si més no sense cap tipus de seqüela física ni emocional.
És per això que en moltes societats humanes aquesta "malaltia" tan comuna dels nostres nadons occidentals, no existeix. Els nens no en tenen de còlics.

Per què?
Perquè estan sempre en contacte directe a la seva mare, com a l'úter matern, però a fora d'ell. Tenen accés directe a l'aliment, el pit de la mare, senten el batec del seu cor, la seva calor, la seva olor, la respiració..... tot això els fa estar tranquils, estan allà on està tot el seu món, on son feliços i estan protegits, els braços de la seva mare.
A la nostre societat hem descuidat aquesta necessitat dels nens i els "abandonem" a un bressolet, un cotxet, una gronxadora......que poden tenir moltes llumetes, colors i musiques, però no són la mare.
Encara que no ho demostrin a tot hora, aquesta situació els angoixa, els estressa.....i aquest estrès es va acumulant durant les hores del dia i té la seva explosió màxima al vespre.
Quins símptomes tenen quan estan nerviosos?
Doncs igual que en els adults, la major part d'ells ho paguen amb problemes gàstrics. Si li sumem que neixen amb el sistema digestiu immadur, tenim el quadre perfecte per tenir mal de panxa. Això fa que estiguin molestos i ploren, i com que ploren empassen molt d'aire, i tenen mal de panxa, i ploren més i tenen més malestar...... i és un peix que es mossega la cua. Ja tenim el còlic.
I què podem fer?
Dons podem atacar l'efecte, el mal de panxa i per tant els plors, amb els remeis que hem mencionat abans, o bé anar directament a la causa, l'estrès que genera el mal de panxa.

Sóc del parer que sempre és millor anar a la causa dels assumptes, sigui el còlic el lactant, les rebequeries o un comportament "indegut" per part dels nostres fills. Sempre hi ha una causa. Treballa aquesta i acabaràs amb l'efecte.

En aquest cas, com poden evitar que s'estressin?

Doncs partint de que el que els genera l'estrès es la mala adaptació al medi en el que viu o un medi que l'estressa molt, si aconseguim eliminar aquest factor, eliminarem per complert el còlic del lactant.

S'han fet estudis antropològics d'aquestes societats on no existeix el còlic del lactant, com els que es resumeixen en diversos llibres, per exemple "El concepto del continuum" de Jean Liedloff, o "Nuestros hijos y nosotros" de Meredith F. Small (llibres que us recomano). En ells s'explica com un dels trets diferencials d'aquests nens és el fet de que estan constantment en braços o enganxats amb una peça de roba o similar al cos d'algú, normalment de la mare, fins que poden arrastrar-se o gatejar per si mateixos, al voltant dels 6-8 mesos.
La lactància irrestricta, és a dir, el nen que va enganxat, arropat, al cos de la seva mare, de manera que tingui accés lliure al pit, és la forma de criança que millor reprodueix les condicions que tenia el nadó a l'úter matern.
Si aconseguíssim que tota la societat suposadament avançada en la qual vivim, permetessin als nens fer de nens, acompanyar constantment als seus pares allà on estiguin, tenir un contacte ple amb els seus progenitors, en definitiva, ser benvinguts al món i no pensar d'ells que només destorben i que han de créixer sense fer-se notar pels adults, potser s'arrivaria a fer desaparèixer molts dels problemes dels nostres fills, entre ells el còlic del lactant.

Mentres tant i a nivell particular, podem fer ús d'un porta-nadó ergonòmic, un fulard o bandolera si és un nadó de menys de 4-6 mesos, per ajudar al nostre petit a que no pateixi, ni ens faci patir a nosaltres. És important que, i sobretot si pateix de reflux, fem servir una posició ventral, com la de la fotografia. D'aquesta manera ajudem a que la immaduresa del seu tracte gastrointestinal sigui contrarrestada amb la verticalitat, que li facilitarà la sortida de l'aire empassat, bé al menjar, bé per plorar, tant per via superior, treient els rotets més fàcilment, com inferior. També ajudarà a evitar les regurgitacions freqüents i el massatge constant de la seva panxeta contra el nostre cos, pot aliviar-li les molèsties gàstriques.

Sobre el món dels porta-nadons, el seu ús correcte, dubtes.....farem una xerrada-taller el proper dia 1 de desembre al grup. No hi faltis!
I si vols més informació del tema del còlic, mira't aquest enllaç. És un video de Carlos González, un molt bon pediatra, que ens parla dels còlics. Disfruteu de la seva explicació.  Còlic del lactant - Carlos González


Tota la informació exposada està treta de diferents busquedes fetes sobre el tema del còlic i d'una xerrada de Rosa Jové sobre aquest. La redacció d'aquest article és de Badamares.

Avui comencem!!!!

Doncs això, que avui ens estrenem en aquest món dels blocs.

La idea es donar una eina a les mares i pares que acudeixen al nostre grup o que ens coneixen, per tal de trobar els articles, les pautes, les experiències d'altres famílies que optem per una altre manera de criar als nostres fills. Volem donar-los una criança responsable alhora que respectuosa amb les seves necessitats.

La nostra societat ha perdut de vista que els nadons són persones amb necessitats, sobretot afectives, que si no son correctament satisfetes poden deixar una empremta difícil d'esborrar i que marcarà la seva vida, la seva personalitat, per sempre.

Des-de aquest bloc volem posar a l'abast d'aquell qui ho vulgui, els consells per ajudar als nostres fills a desenvolupar-se emocional i físicament de la manera més respectuosa amb les seves necessitats. Amb respecte per ells com el que són, els nostres fills estimats i la base de la societat humana del futur.

Si volem un món millor per ells, hem de partir per la base. La societat humana és el que ha de canviar i els nostres fills seran part d'aquesta societat en créixer. Per tant esforcem-nos per fer el millor possible la nostra tasca actual: criar i educar als homes i dones del futur.

Tal i com va dir Karl Menninger, psiquiatra-psicoanalista  nord americà, (1893-1990) "Tot el que se'ls hi doni als nens, els nens ho donaran a la societat."

Sense entrar en debats de ideologies polítiques, religioses....tots hem de partir de la base de que els humans som i necessitem amor i respecte per sentir-nos bé amb nosaltres mateixos i amb la gent que ens envolta.

Aquesta serà la línea de tots els articles que apareixeran en aquest bloc.

Espero que ens seguiu i ens recomaneu a altres pares i mares que llegeixin el català, llengua vehicular d'aquest bloc. I si sou de Badalona o voltants, veniu al grup i compartiu amb nosaltres la vostra criança, les vostres pors, els vostres triomfs...... Compartir amb altres és bo per aprendre, però també per sentir-nos bé.